Pioner i tità de l’electrònica des del seu sorprenent àlbum de debut, “Oxygene”, el músic, compositor i productor francès Jean-Michel Jarre ha publicat recentment “Electronica 1: The Time Machine”, el seu primer àlbum d’estudi des de 2007, en el qual ha reunit a quinze col·laboradors amb els quals comparteix un DNA musical similar. Entre els participants es troben veterans com Vince Clarke, John Carpenter, Laurie Anderson o Edgar Froese, de Tangerine Dream; noms plenament reconeguts i establerts des de fa ja diversos anys, com Robert “3D” Del Naja, de Massive Attack, Air o Moby; i artistes més contemporanis, com M83, Boys Noize, Gesaffelstein o Fuck Buttons. Jarre ha anunciat ja la seva continuació, “Electronica 2”, que sortirà a la primavera i en la qual han col·laborat Jeff Mills, Julia Holter i Gary Numan entre molts altres artistes.
L’exitosa carrera de Jean-Michel Jarre comprèn quatre dècades. Discos com “Oxygene” o “Equinoxe”, per exemple, estan considerats com a obres fonamentals de l’electrònica primigènia, primeres referències del gènere a moltes llars i font d’inspiració per a les següents generacions de productors i músics electrònics. Però potser la seva major aportació a l’electrònica hagin estat els seus impressionants concerts, sempre concebuts com a experiències sensorials i tecnològiques d’enorme magnitud pensades per a grans audiències; fins a un milió de persones als shows de París i Houston, i 3 milions i mig d’espectadors a Moscou, xifra que significa un rècord mundial recollit al llibre Guiness. Es pot perfectament afirmar que, 30 anys enrere, Jarre va ser el primer en crear l’experiència de concert multimèdia tal com la coneixem avui, mapejant edificis de ciutats d’arreu del món abans que ningú, il·luminant el cel amb projeccions i pirotècnia, oferint al públic la immersió total tant en el so com en la imatge, la qual cosa avui dia significa l’aspiració de qualsevol festival internacional.
Jean-Michel Jarre oferirà una ponència especial a Sónar+D moderada per el periodista Philip Sherburne.