Creativity,
Technology
& Business
14, 15, 16, 17
June 2017
Barcelona
Notícies

Sintètic Orgànic: Explorant els arxius de bRUNA i Wooky

20/10/2016

No és un secret que el més bonic d’una gran varietat de música electrònica resideix en la seva impredictibilitat. Aquesta es troba en els sobretons i harmonies que surten de capes d’arpegis en bucle o els clics i brunzits que emanen d’un jack desconnectat, errades que obren la porta a possibilitats creatives sense igual.

Els barcelonins bRUNA i Wooky són dos músics electrònics que desenvolupen el seu treball en aquest terreny particular, excaven sons de sintetitzador analògic a la cerca de trossos d’impredictibilitat per obrir un món d’emocions dins de la freda precisió de l’electrònica.

Actius músics en solitari durant anys, recentment el seu treball ha fet un gir col·laboratiu, tant pel seu treball a Lapsus (el seu segell, programa de ràdio i festival anual), com pel seu disc “Archives”, un LP conjunt format per arpegis, sintetitzadors corals i cops de soroll blanc que difuminen a propòsit la línia entre el sintètic i l’orgànic.

YouTube Preview Image

En directe, “Archives” pren una nova dimensió gràcies a l’aportació en viu de l’Alba G. Corral , una artista visual que treballa amb codi per generar imatges en moviment. Amb els tres artistes junts a l’escenari, sorgeixen qüestions importants sobre la naturalesa de la col·laboració en directe en un món definit per l’espai digital.

A part de ser una experiència audiovisual impactant, el directe encaixa perfectament en el programa de Sónar a We Are Europe, ja que està enfocat a fomentar noves connexions entre disciplines. Amb motiu de la seva actuació al festival Insomnia a Tromso a finals d’aquest mes, hem enganxat a bRUNA i Wooky (Carles i Albert de nom real) per aprofundir dins d'”Archives” i descobrir que pensen sobre les xarxes, la natura i la hiperrealitat.

brunawooky

Sou membres actius de l’escena musical barcelonina des de fa anys, però aquesta és la primera vegada que feu un disc junts, ¿com va sorgir?

Hem estat treballant junts a Lapsus durant anys, però mai havíem pensat de fer un disc junts fins que, un dia que anàvem en tren, ens vam adonar que estàvem mirant la mateixa web de sintetitzadors de segona mà i vam començar a comentar les nostres influències –Tomita, Hammer, Eno, Vangelis, Jarre, Gottsching, Aphex, Oneohtrix…– i el projecte va sorgir d’aquí.
Cadascún va començar a treballar en els seus propis temes i quan ens vam tornar a ajuntar vam veure com n’eren de similars. En realitat únicament vam fer un track junts, el darrer d’Archives i que vam tocar com a bis a Sónar.

Sembla que el tema central d’Archives és el conflicte entre l’orgànic i el sintètic. És una cosa que us interessa particularment? Per què?

Totalment, estem fascinats pels contrastos entre la calidesa i la distància, entre l’abstracció electrònica i l’emoció humana. Ens interessa explorar els límits de la tecnologia per expressar emocions. Amb archives volíem repassar no tan sols les nostres influències, sinó la tecnologia que les va fer possibles i que podíem fer amb tot plegat. A l’estudi vam fer servir de tot: des de sintes analògics dels anys 70 o 80, passant per gravadores de cinta Revox, gravadores de CD i mescladores analògiques i digitals.

Lapsus ha creat una veritable comunitat al voltant de la música electrònica experimental. A l’era digital, són encara importants els vincles i xarxes humans?

En una era tant deshumanitzada i apàtica com la que vivim, creiem que els vincles humans són més importants que mai. Lapsus no seria el que és sense el públic que té, i nosaltres no seríem el que som sense ell.

credit_alba-ruperez

La versió en directe d’Archives compta amb l’Alba G. Corral ¿Com encaixa el seu treball dins del tema general del projecte?

El paper de l’Alba a l’espectacle és traduir el que fem musicalment en imatges. El que fa el seu treball especial com a vídeo artista és que les seves peces són generatives. L’Alba pinta teles digitals de bellesa abstracta en temps real.

També afegeix un element d’improvisació a la mescla, Quant important és als vostres shows?

Aquest és el quid de la qüestió del directe electrònic: jugues amb elements pregravats però en temps real. Sempre hi ha espai per la improvisació als nostres directes, i no tan sols en l’aportació de l’Alba. Utilitzant diferents set-ups afegeixes un factor de risc que fa que cada concert sigui impossible de predir, únic i excitant.

El vostre proper show es celebrarà al festival Insomnia a Tromso (insomniafestival.no) que forma part del projecte We Are Europe. Tots els festivals tenen un fort element multidisciplinar. Què és el que més us agrada de participar en aquest tipus d’esdeveniments?

Ens agraden els festivals que tenen una identitat clara i un propòsit, i això sol venir a partir de la inclusió d’activitats extramusicals. Per exemple, veure a un artista en concert i després escoltar-lo en una xerrada crea una comprensió més completa del seu treball, de la mateixa manera que una instal·lació de vídeo t’obre a nous sons i estímuls. Cal dir que no ens agraden els festivals que ajunten coses sense cap concepte al darrere. No som fans dels parcs temàtics.

Finalment, hi haurà música després de la Singularitat? Creieu que la intel·ligència artificial pot ser igual de creativa que un humà?

Sens dubte n’hi haurà, especialment en directe. La música en directe és encara l’únic tipus de música que ha sobreviscut al col·lapse de la indústria discogràfica, o sigui que existirà sempre.
Veure al teu artista preferit tocar a davant teu és una experiència que la millor intel·ligència artificial encara no pot replicar.

Potser la música en directe és el que evitarà que la Singularitat sigui possible! Gràcies nois!

bRUNA i Wooky interpretaran “Archives” al festival Insomnia el divendres 27 d’octubre. Presentat per Sónar com a part de We Are Europe.

Related