Creativity,
Technology
& Business
14, 15, 16, 17
June 2017
Barcelona
Notícies

Meet the Team: José Luis de Vicente

23/11/2016

Després d’una llarga carrera com a periodista, José Luis de Vicente es va unir l’any 2013 a Sónar+D com a curador. A la conversa d’avui repassem l’ideari de Sónar+D i parlem del seu interès en la cultura digital, l’art i la societat, i de com es crea un line up que uneix a les comunitats creatives, tecnològiques i empresarials.

Què és el més emocionant del projecte de Sónar+D?
Jo sóc un enamorat d’aquest tipus d’iniciatives; vaig ser públic del festival molt abans d’incorporar-me a l’equip. Són entorns mutants, oberts i intersticials. Són una mena de tall de secció, un tall longitudinal de moltes comunitats diferents, d’allò que les uneix i diferencia. No puc amb els entors sectorials. Allò que només pots fer a un museu, per exemple. Normalment, les converses a una d’aquestes comunitats ‘tancades’ són molt menys interessants que les que busquen l’exploració i fan preguntes sobre les que ningú està segur encara.

Aquest ha estat el paper de la tecnologia; és la disciplina que ha obert més interrogants.
Sí, sempre ha proposat espais d’especulació. Més que una fascinació per la mera promesa de la tecnologia, m’agrada aquest paper d’agent ‘alien’ a les comunitats creatives. Tots els problemes importants de la nostra època són interdisciplinars, el que vol dir que és necessari abordar-los des del pensament híbrid.

En la teva visió i plantejament de les línies temàtiques de Sónar+D queda palesa la teva formació periodística.
Gairebé tota la meva trajectòria s’ha desenvolupat al voltant de les connotacions culturals, econòmiques, socials i estètiques de les noves tecnologies. En altres entorns, la pregunta es plantejava com: de quina manera la irrupció del digital canviarà la nostra manera de fer les coses? A Sónar+D és simplement: unim tot allò que ja està tenint lloc ara mateix, i a veure què passa.

Quines idees preconcebudes creus que ha de vèncer algú no iniciat en la cultura digital i que creu que si ve a Sónar+D ‘no ho entendrà’?
Hi ha un perfil d’espectador/usuari que comprèn de seguida quina és la finalitat d’aquest espai on es pot trobar ciència, desenvolupadors, hackers, músics, emprenedors, makers i nous àmbits d’investigació. Per què ho entén de seguida? Perquè cada cop tots ens estem definint menys com a partíceps d’una única disciplina, professió o àmbit de treball. Això, de fet, ja estava a l’adn de Sónar: va néixer com un festival on els músics no eren només músics.Aquesta barreja per a algunes persones encara resulta complexa, però crec que cada vegada hi ha més visitants d’aquest perfil que no es troba còmode en compartiments estancs.

Què recordes de l’inici del congrés, ara fa cinc anys?
Una cosa que va ser determinant al naixement de +D va ser detectar  aquesta tendència d’un mateix creador a ‘canviar-se el barret’, a operar des de diferents estadis creatius. I a entendre que aquesta actitud no es una aberració intrusiva, no és una raresa, no és quelcom insignificant sino netament contemporani. Costa explicar sintèticament aquest concepte, per això em quedo amb aquella definició que vam llegir una vegada, “ravers with a PhD”.

Posa’m un exemple concret d’aquest perfil multidisciplinar 100% +D. Kate Crawford, que va fer una conferència sobre els perills del big data la passada edició, és una investigadora de Microsoft Research, professora, articulista, fundadora d’un col·lectiu de ciberfeminisme, a Austràlia té un segell d’electrònica… I no són els seus hobbies: la seva pràctica acadèmica engloba tot això.

Hi ha alguna disciplina que els darrers anys t’hagi anat interesant més i més?
Fa deu, dotze anys em vaig centrar molt en big data. Va ser molt curiós veure que quelcom tan suposadament avorrit i burocràtic com l’estadística de cop resultés ‘sexy’. Un altre tema que ha començat a estar molt present són les infrastructures –des de qui és el propietari dels cables submarins que creuen el planeta i permeten la connectivitat fins a qui regula l’espectre electromagnètic (que defineix on pots tenir una llicència de telefonia mòbil o ràdio). Ara estic treballant molt en el tema del canvi climàtic, en part perquè estic preparant una exposició per al 2017 al CCCB amb l’il·lusionant títol de “Después del fin del mundo”. No és una mostra per a prevenir els efectes sinó per a començar a reconciliar-nos amb la idea de com sobreviure a aquesta nova realitat.

Com tries els teus interessos i especialitzacions?
Jo em defineixo com un diletant. Tinc un conjunt de sensors que m’avisen d’on hi ha idees interessants, em diuen ‘per aquí pot passar alguna cosa’, i crec que el més valuós que tinc és la meva intuició.

Què has vist darrerament que t’hagi agradat moltíssim?
Quan vam estar a TodaysArt (La Haia), un dels festivals dins el projecte We Are Europe, vam veure a Tarik Barri, que ha fet visuals per a Thom Yorke, Nicolaas Jaar, Monolake o Paul Jebanasam. Espectacular. Expressionisme abstracte explotant a la sala. Té aquest doble potencial de no assemblar-se a res que ja existeixi i no assemblar-se tampoc als seus coetanis.

Parla’ns una mica de la propera edició de Sónar+D.
Encara no ha arribat el moment de l’any en què anunciem noms, però és interessant veure com nosaltres mateixos ens posem els límits sobre què hi cap i què no hi cap en aquesta cita. Com no deixar-se endur pels propis gustos i inclinacions. Un festival no es programa tipus porto les vint coses que més m’han agradat; selecciones allò que creus que és relevant en aquest moment i pot arribar a ser-ho més en un futur. A la vegada, hi ha una fricció interessant entre què és adient per a Sónar+D sense per això tancar-nos a una caixa que no ens permeti avançar.

YouTube Preview Image
YouTube Preview Image

Related