Creativity,
Technology
& Business
14, 15, 16, 17
June 2017
Barcelona
Notícies

Entrevista: Vida a Mart i art a la Lluna

10/10/2016

Sónar+D parla amb Bernard Foing de l’Agència Espacial Europea sobre el paper que poden jugar els artistes en una comunitat fora d’aquest món.

78.340.000 Quilòmetres. Aquest és el promig de distància entre la Terra i Mart, i encara que pugui semblar insalvable, la setmana passada el camí cap al planeta vermell es va fer conceptualment més curt quan SpaceX va anunciar el seu Sistema de Transport Interplanetari, el nostre nom d’elecció pel projecte Big Fucking Spaceship. En la seva presentació a la Conferència Internacional Astronàutica, Elon Musk va exposar el pla de la seva empresa per establir en un període inferior a 10 anys, una colònia permanent a Mart. Encara que això no suposa que haguem de començar a preparar l’equipatge per passar l’estiu sota una temperatura de -55º, la notícia ha aixecat serioses qüestions sobre quines formes podria prendre una civilització fora d’aquest món. Després de tot, una colònia humana autosuficient presentaria no tan sols reptes científics, sinó culturals: com reconfigurar la nostra identitat com a espècie o donar resposta a noves experiències.
Quan tot just s’està començant a respondre a la pregunta: com arribarem fins allà?, ja se’n formula una de nova: com ens hi adaptarem?

Aquestes qüestions les ha estudiat amb detall Bernard Foing, conegut astrofísic de l’Agència Espacial Europea i director executiu del Grup de Treball Internacional d’Exploració Lunar. El focus actual de Foing és la creació d’una base permanent a la Lluna, aquest “moonvillage” (poble lunar), s’imagina com un substitut de l’Estació Espacial Internacional (prevista per ser desmantellada el 2018 però és pot prorrogar fins el 2024) i com un trampolí per anar més lluny en l’exploració de l’espai, en concret, fins a Mart.

En la passada edició del festival TodaysArt (La Haia) es van explorar alguns dels elements del “moonvillage” com una maqueta interactiva a gran escala i amb una taula rodona presentada per Sónar+D i moderada per Foing, titulada “Art, Astrophysics and Moonmars” (Art, astrofísica i “llunamart”), on es van analitzar les implicacions científiques i artístiques de les colònies extraterrestres.
Recentment, Sónar+D ha entrevistat a Bernard Foing per conèixer la seva percepció sobre l’exploració extraterrestre i sobre si l’art té cabuda en el buit de l’espai.

Hola Bernard, creus que estem vivint un moment en què hi ha un interès particular per l’espai?

Clar, cada cop que llancem una missió a la Lluna o a Mart surt a les notícies i això passa cada any. Crec que el públic sempre ha estat interessat per l’espai. La novetat és que fins ara totes les missions han estat robòtiques, i per fi, el terreny ja està preparat per enviar humans, i això desperta l’interès d’un públic més nombrós.

Quin paper té “moonvillage” en aquest context?

La intenció és que hi hagi presència i activitat humanes de manera permanent a la superfície de la Lluna. La base es crearia amb una arquitectura oberta i permetria múltiples usuaris de països diferents. La comunitat s’enfocaria en la ciència, però també en la tecnologia i en el desenvolupament d’un projecte políticament pacífic. Des del punt de vista filosòfic, imagino que es tractaria d’un nou renaixement que tindria lloc fora de la terra.

Hi haurà un paper directe pels artistes en aquesta colònia?

Veig un paper pels artistes com a professionals i com a ciutadans. Crec que tots hem de ser mig artistes i també mig científics. La ment humana és capaç de realitzar totes aquestes activitats, artístiques, científiques i filosòfiques, o sigui que no hauríem d’encaixar-nos en categories. Tots els artistes professionals o aficionats poden ser útils per reprocessar les dades que obtenim de l’exploració i donar-los un aspecte humà de cara a la societat. També poden anar més enllà de les dades per trobar nous significats i per crear una narrativa de l’exploració. Però també crec que un artista no és tan sols un missatger sinó un actor. Els artistes també poden participar, preservant els aspectes d’humanitat que volem conservar a mesura que ens endinsem en aquest futur de l’exploració espacial.

Òbviament tot això encara està una mica lluny. Com participen els artistes en aquest estadi del projecte?

Treballem amb uns quants artistes que estan involucrats amb el projecte de diverses maneres. Per exemple, seleccionant obres que s’enviaran a l’espai. Però també realitzen treball de camp, organitzant tallers a Bright Collisions a TodaysArt. En aquest taller hi ha artistes, dissenyadors i enginyers, els seus diferents vocabularis els enriqueixen mútuament mentre treballen en el tema comú de l’exploració espacial.

Quan el projecte avanci, quin tipus de treball faran els artistes a Mart?

Això ho hem provat en les simulacions que hem realitzat a “moonmars”. Vam aïllar un grup en un ambient extrem on solament es podien comunicar per senyals de ràdio. Als nostres equips sempre mirem d’incloure algun humanista, i això pot ser, per exemple, un artista, un antropòleg o un periodista. Per una part contribueixen a realitzar tasques com un membre més de l’equip i per una altra, proporcionen un punt de vista humanista de la campanya. Evidentment depèn molt de si decideixen seguir les regles – no abandonar l’hàbitat i deixar morir la seva missió artística, per exemple. Els millors artistes per una missió així són els que poden crear i al mateix temps participar de totes les tasques necessàries.

Finalment, pels avanços tecnològics, creus que la ciència d’avui dia influeix a l’art i no al revés?

Crec que depèn de quin tipus d’art. El cinema, per exemple, encara té una gran capacitat d’influir en la imaginació col·lectiva. Però també és cert que els científics d’avui dia estan descobrint mons més rics i complexos del que mai abans haguéssim pogut imaginar.

YouTube Preview Image

Related