Creativity,
Technology
& Business
14, 15, 16, 17
June 2017
Barcelona
Notícies

Glassworks: ‘testejant’ a la gent a Sónar+D

01/02/2016

Glassworks és un dels estudis de creació interactiva més interessants del panorama europeu actual. Especialitzats en entorns gràfics tridimensionals, compten amb seus a Londres, Amsterdam i des de 2011 a Barcelona. Les sofisticades experiències que desenvolupen han estat presents a MarketLab des del naixement de Sónar+D el 2013. Per a l’enginyer Xavi Tribó: “Pensem en un repte que pugui realitzar-se allí del que puguem treure el màxim rendiment pel que fa a la tecnologia utilitzada, com està pensada la instal·lació i del feedback del comportament del públic. A part de provar tecnologies, Sónar+D ens permet observar a la gent. Quins són les seves reaccions, quines sensacions tenen, quin és el seu circuit natural a dins de la instal·lació més enllà del que nosaltres puguem preveure o programar… Prenem moltíssimes notes que després utilitzarem des del punt de vista publicitari”.

Tribó és l’ànima de Xavi’s Lab, la particular divisió de R+D de Glassworks, un espai per experimentar amb diferents ingredients tecnològics. Tal com explica ell mateix: “Els projectes han de tenir un component de tecnologia emergent, unes quantes línies de codi i la intenció de despertar quelcom d’artístic . En el fons, Xavi’s Lab és com una petita start-up a dins de Glassworks”.

Amb aquesta inquietud i la seva afició per programar, Xavi Tribó, va començar a realitzar peces interactives en una sèrie de festes anomenades “Artworks” que l’estudi barceloní organitza per estrènyer vincles entre clients i amics. “Volíem oferir al públic alguna cosa entretinguda i sorprenent més enllà de la coctelera i el discjòquei. També ens en estàvem adonant de que el perfil dels nostres clients estava canviant. Hem passat d’estar sol·licitats per productores a treballar per agències que busquen recursos per explicar històries d’una manera diferent.”

Així, amb l’ànim d’experimentar i aprofitant la celebració d’una d’aquestes festes Xavi crea la peça “Fan Box”, una urna de vidre amb boletes de poliestirè que en ser elevades per una sèrie de ventiladors formen un moviment fluid similar al d’una ona o un equalitzador. L’èxit de la instal·lació el va animar a crear més coses.

“Jo sóc enginyer, mai havia desenvolupat res artístic” –explica Xavi Tribó– “però m’agrada programar i descobrir que podia utilitzar la programació per fer coses artístiques em va obrir un món que no imaginava. Em va explotar el cap”

La primera vegada que Glassworks van tenir presència a Sónar+D va ser el 2013, on van presentar “Cube Pix”, una instal·lació interactiva que utilitza la projecció de mapping en temps real i que proporciona resultats sorprenents utilitzant una tecnologia aparentment senzilla: cubs de cartró, projector, Kinect, plaques d’Arduino i 64 servomotors. Els usuaris tenen l’oportunitat d’influir en el moviment i il·luminació de les caixes.

El 2014 van tornar amb Pan Me, una instal·lació que permetia interpretar música de manera col·lectiva utilitzant els moviments de la cara. Mitjançant 4 iPads i un programa de seguiment del moviment facial, els usuaris podien activar diferents paràmetres d’Ableton Live i interactuar entre si.

Aquest projecte, estrenat a Sónar+D, ha tingut diversos spin-offs, com per exemple “Pay per Laugh”, una iniciativa de la companyia Teatreneu en la que es van instal·lar iPads davant de cada butaca del teatre amb l’aplicació de reconeixement facial de Pan Me, que enregistrava els somriures de la gent i al final, els espectadors únicament pagaven per la quantitat de vegades que havien rigut. Aquest projecte ha rebut més de 40 premis internacionals en les categories d’interactivitat i aplicacions mòbils.

Ghost in the Machine és el nom de la seva col·laboració amb la productora CANADA que van presentar a Sónar+D 2015. El repte era sumar storytelling amb programació de robots industrials integrant altres tècniques. Amb el treball d’ R+D realitzat amb Ghost in the Machine, van tenir la possibilitat de posar-ho en pràctica d’una manera gairebé immediata: “Ens va sortir un rodatge de publicitat per una empresa, que per casualitat, utilitza en el seu procés industrial els mateixos robots. Això ens va permetre desenvolupar un “motion control” que vam posar en pràctica per realitzar aquest anunci”.

Cada desenvolupament tècnic no té més objectiu que el d’establir un diàleg amb l’usuari. En el cas de Ghost in the Machine, la màquina que fotografia l’ànima, es van inspirar en els textos de filosofia psicològica d’Arthur Koestler (“El Zero i l’Infinit, “Les arrels de la coincidència”). El projecte és un examen futurista de l’Ego, que elegantment explora la naturalesa humana des del punt de vista de les màquines.

Related